Dia 14 de juliol, marxem a Sukhothai

Ens despertem a les 4 del mati,  i després desmorzar

Dia 13 de juliol, Mae Klong i Ampawha.

Ens va venir a buscar un taxista que ens va acompanyar tot el dia.
És veu que no li havien dit que volíem veure el mercat que passa el tren pel mig. Pero el bon home ho va saber trobar,  es un mercat de menjar que els llocs ocupen la via del tren,  però 3 cops al dia passa el tren i quan desde l'estació avisa,  tothom s'afanya per treure del mig el que molesta,  pero només lo just i necessari. En quan passa ho tornen a posar tot com si no hagués passat res.  És super curiós.
Després vam anar cap a Ampawha,  que es un mercat flotant. Eren sobre les 12:30 quan vam arribar i li vam dir al taxista que havíem quedat amb la senyora per veure les luciernagues a ell no li havien dit res d'això i es va mosquear,  perquè volia que anéssim a les 17:0,  després de plorar li una estona i demanar-li que no ens abandonés allà vam quedar que a les 19:00 estaríem allá.
El canal estava quasi completament buit. I ens va semblar una mica lleig, per tant vam anar a dinar primer de tot. Vam donar una volta petita i ens vam decidir en un lloc a sota el pont perquè feia menys calor.
Hi havia un llangardaix prou gran menjant les sobres.
Després en comptes de la dreta vam anar cap a l'esquerra, i vam veure que ens havíem equivocat abans de lloc i hi havien un mogollón de llocs per menjar molt xulos. Quina ràbia.!!!!!  El nivell d'aigua havia pujat bastant i ara es veien tot molt més xulo i a més hi havien molts més barques.
En un dels costats vam trobar un parc molt maco  on ens vam fer un cafè expresso i dos lattes que no els va agradar perquè deien que semblava que tingues cafè. També hi havia un grup de música tocant,  ho feien molt be.
Després ens vam dirigir al mercat de nou que cada vegada m'agradava més l'ambient. I ens vam posar a buscar una barca que ens portes a fer la volta i veure les luciernagues. La idea era trobar un que fos de 6 a 7,  la primera que vam preguntar ens deia a les 18:30 i ens Sabía greu tornar massa tard, així que vam continuar buscant i disfrutant del mercat que es de gent d'allà,  hi ha pocs turistes. En vam trobar un que semblava tot i que no parlaven en anglès i ens costava 60 bath a cadascú.  Ens van fer passar a una tercera barca que era justament de la senyora primera que havíem preguntat,  total que al final ens vam haver d'esperar fins a les 18:20 quan es va omplir el bot i vam sortir. Encara era de dia i es va dirigir cap als manglars,  anava poc a poc tothom ens adelantava però estava super xulo, tots els motors de les barques que ens portaven estaven canviat amb llums de colors.
Les nenes patien perquè pensaven que el senyor no ens esperaria i perquè si ens esperava els hi sabia molt de greu. Nosaltres dissimulant tot i que no les teníem totes amb nosaltres.
Vam anar a parar a un riu molt més gran i va parar el motor,  aquí ens vam acollonir perquè no enteníem res,  semblava que parava per fer temps i poder disfrutar del paisatge,  que la veritat era molt xulo,  veure com s'amagava el sol.
En quan es va fer fosc ens vam apropar als manglars. No sabíem molt be que havíem de veure però vam estar una estona parant el motor i quan el bot baixava per la corrent l'engegada i tornava a tirar cap a dalt. Fins que finalment ho vam veure,  eren unes petites llums en els arbres. Sillumínava com un arbre de nadal.

Dia 12 de juliol, Erawan i Kanchanabury.

L'esmorzar el vam fer a les 5:30 ja que venien a buscar a les 6:00.  Van ser prou puntuals,  però el problema va ser que havíem d'anar a buscar a tot el món abans de sortir. Aquest primer van ens va portar a un lloc on acumulaven turistes i després et repartien en unes altres furgos que era la que anava al lloc. El tio semblava simpàtic,  però abans de sortir de Bangkok que va trigar quasi 2hores 50 va passar a buscar a una amigueta. Després va Agafat la directa i semblava que no respectava ni semàfors ni res.  De fet aquí ningú fa cap ceda,  són per fer bonic. Després de 4 hores llargues,  vam arribar a Erawan.  Al equivocarnos el dia anterior ara era dissabte i per tant tota la gent de cap de setmana estava allà.  És molt maco però és una pena amb tanta gent perquè no pots ni banyar te agust. El conductor ens va recomanar de dinar abans ja que després hi hauria molta més gent.  A més en el preu entrava el menjar. Com sempre van menjar arròs amb pollastre. L'altra parella que venia amb nosaltres,  la noia no va poder dinar absolutament res,  ja que es va passar tot el viatge vomitant(eren suïssos).
Vam començar a pujar,  i ens vam trobar un munt de Monos petits que agafaven el menjar a la gent. La Judit els va filmar de totes les formes.
El recorregut són unes dues hores i està format per set cascadetes. En el tercer nivell has de pagar 50 bath per cada ampolla que portis i t'ho retornen al baixar si les portes a sobre i no les has tirat.  És una bona idea per no embrutar, ja que amb la quantitat de penya que puja sino ho fan aixi,  el lloc seria super brut.
Allà la gent es banya vestida. Nosaltres vam buscar un lloc on hi havia poca gent.
Vam estar una bona estona ja que hi havien els peixos que et van fent pessigolles en els peus. Alguns eren prou grans,  al principi la Laia no parava de cridar,  però és va acostumar i li feia gracia. Semblava que ens estaven fent un peeling.
A les 15:30 havíem quedat a baix per marxar,  com sempre vam haver d'esperar a la gent que es impresentable i no arriba alhora.
Ara tocava veure el pont sobre el riu Kwait, pero no vam tenir massa temps per veure'l només 25 minuts. La tornada es llarga.  En arribar a Bangkok ens va deixar en la zona motxilera,  com ens va pillar des previnguts el vam trucar per preguntar què perquè ens deixava allà al mig.  Pero ell va dir que la seva missió només era aquesta,  i que ell no ens havia recollit i no sabia on estava cadascú.
Així que vam aprofitar per veure el carrer que està super animat.  Hi ha els llocs amb menjar amb bitxos,  es l'únic lloc on ho hem vist per tant potser no és massa normal. Vam menjar unes crepes i fruita.
Després vam tornar cap a casa contractant un taxi amb el preu tancat. Ja que estem super lluny.

Dia 11 de Juliol, Visita al MBK

Ens vam aixecar sobre les 7 per anar nos a Kanchanabury on es troba el pont sobre el riu Kuwait i després les cascades de Erawan pero després d'agafar metro vam arribar a la parada de mini vans. Aquí ens vam entretenir una mica perquè el guarda de seguretat pensava que anàvem a un altre erawan que està en Bangkok.  Finalment ho vam trobar però el primer bus sortia a les 10 30, com que hi havien dues hores fins a Kanchanabury i després una altra hora fins a erawan vam pensar que millor aprofitar lo de diferent manera aquell dia i demà aixecar nos més aviat.
Vam anar cap al MBK.  Aquí es on ens van pendre el pel,  pero que al final no ens ha sortit malament. Ens van dir que obria més tard perquè era un dia de festa per ells i mentrestant ens portaven amb un tuk tuk a una tenda a mirar rellotges d'imitació baratos. Al final vam accedir ja que se suposava que obrien a les 12. El primer lloc al Manel li va agradar un de rellotge pero com que era el primer no estàvem massa convençuts i a sobre encara no havíem començat a regatejar.  Aquest ens va portar a MBK però allà ens va acompanyar un altre a un altra tenda i vam passar per 3 abans de que comencéssim a regatejar. Al final ens vam quedar amb un.  I el tio ens volia portar a veure el Museu de Cera i ens va acompanyar a una agència de viatges.
Parlant amb la senyora vam acabar contractant dues excursions,  una pel dia següent a Erawan i Kanchanabury i una altra pel diumenge a Mae Klong( Mercat on passa un tren)  i a Ampawha. Com que havíem decidit no fer el Museu de Cera ja ens va portar al MBK,  que semblava que no haguessin obert en aquell moment  com deien ells.
És un centre comercial inmensamente gran,  com les paradetes del port però en 7 pisos i en cada pis un tipus diferent.
Vam aprofitar per canviar li a la Laia la carcassa del mòbil,  davant,  darrere i el botó tot en blanc. La veritat és que sembla un mòbil nou. La Judit també es va comprar els cascos inalambrics.
Manel volia la samarreta del barça que les còpies surten més barates que l'original.
En tornar a l'hotel vam passar a fer-nos unes crepes i fruita. Hi ha dies que estem saturats de menjar d'aquí. Intentem anar a dormir alhora perquè estem cansats.

Dia 10 de Juliol, Visita Gran Palau i voltants

Hens hem aixecat a les 8 del mati per anar al Gran Palau. L'esmorzar es tipus continental aixi que ens va perfecte perquè les nenes s'han atiborrat.  Després hem sortit i ens han mirat raros els de l'entrada per voler anar amb tren. Hem fet fins al canal i allà hem Agafat un ferry que para davant,  ja que la zona antiga no es pot accedir amb metro o tren. Després de visitar el Gran Palau i el temple de Wat Phra Kaew,  hem Agafat el ferry per creuar el riu i anat al  Finalment vam veure el temple del atardecer o Wat Arun on hi una una estupa que te unes escales super inclinades.
Al tornar a creuar el riu vam anar a Wat Pho o temple del Buda reclinar.  Que es una imatge de 15m d'alçada per 46m de llargada.

Dia 9 de juliol, arribada a Tailandia

Hem Agafat  dos vols un desde Barcelona a Istanbul que dura 3 hores i l'altre fins a Bangkok que dura 9. Ha estat molt bé fer/lo per la nit ja que així les hores s'han passat volant. Quan hem arribat,  hem Agafat un Sim pel mòbil que dura 30 dies i hem canviat pasta però l'hem Agafat al primer lloc que estava a 41,  només que haguéssim fet això al final hauríem vist que està a 43. Per sort hem canviat poquet. Després hem Agafat un tren que va directe a Bangkok en 20 min i hem provat el subway i el skytrain que es elevat. L'hotel esta uns 10 minuts del MBT que es el skytrain. L'habitació es molt xula,  té dos habitacions i un menjador. Hem passat la tarda en el centre comercial Siam. La ciutat es inmensamente gran. Té molts rascacels i molts centres comercials gegants.
No hem vist res que doni sensació d'inseguretat.  En el carrer que va al nostre hotel hi ha uns quants llocs per fer massatges i cada vegada que passem ens diuen si volem entrar.  A veure si tenim temps de fer-ho.
Avui anirem a dormir alhora per recuperarnos.

Dia 8 de Juliol, Comença el viatge

A 10 minuts de pujar a l'avió

Pujant a l'avió i seient...